Concurs de creditors

Fa uns dies varem poder llegir al “Periodico de Catalunya” una noticia (http://elperiodico.cat/ca/noticias/esports/20101010/deute-forca-joventut-sollicitar-concurs-creditors/525360.shtml) que tractava sobre un concurs de creditors que havia de demana el Joventut, com a societat anònima esportiva, per a poder fer viable l’entitat en termes econòmics, tot i que el club no ha anat mai sobrat en aquest tema.

Avui ha estat el dia triat per la junta directiva del club per a fer-ho públic (http://www.penya.com/noticia.php?id=11492). No som el primer club de l’ACB que el sol·licitem, un altre club que PRESUMEIX de viure de la pedrera també el va haver de demanar (presumeix en majúscules, perquè si els dos clubs que més ho fan, han de demanar ajuda econòmica a un jutge perquè els hi imposi un gestor que faci quadrar els números, això no es viure).

El que hi ha alguns socis i aficionats que ens preguntem, es la manera de quadrar els números que tenia aquesta junta. Segons ells, el club tenia cada any beneficis, i mai es pronunciaven sobre el deute de 10,2 milions d’euros sobre el qual s’ha hagut de demanar el concurs. El problema més greu ha vingut quan Sacresa (empresa constructora, que ens va deixar molts diners a l’hora de construir el Màgic) va fer també l’antiga suspensió de pagaments, el que ha hagut de fer la Penya, un concurs de creditors. A partir d’aquest moment el jutge que porta el cas de Sacresa, podia reclamar-li al Joventut la quantia de diners que li ve cedir Sacresa, i en aquests moments el club no es pot permetre el luxe de deixar de comptar amb uns diners que encara no havia de tornar. A partir d’aquest moment els directius han hagut de demanar el concurs de creditors per evitar aquest fet.

Fins aquí està tot correcte, però en el moment en que vas al camp a veure el partit DKV-Menorca Bàsquet, comences a reflexionar sobre el fet què entre la publicitat lluminosa que hi ha a les baranes de la graderia superior, encara se’n poden veure algunes de l’anterior espònsor tècnic, Reebok i en canvi només se’n veu de Li-Ning a les tanques que envolten la pista. Després d’aquest fet un pot reflexionar, i pensar, que potser només és una equivocació, però d’entre tota la publicitat que hi ha al pavelló de la qual molta es de “Territori Bàsquet” o “fes-te soci”, no se quanta d’aquesta segueix pagant, perquè s’hi poden veure algunes empreses constructores, que veient la situació actual dubto que segueixin amb el patrocini molt més temps. Com diu la dita, “pensa malament i l’encertaràs”, no m’agradaria que fos certa, però potser hi ha publicitat d’Olímpic que no aporta beneficis al club. Potser que la trèiem, i fem patrocinar a aquestes empreses al club, en trauríem algun benefici.