Victoria il·lusionant.

Efectivament, la penya va sumar la primera victòria a casa, davant 5128 espectadors. Va ser un partit on les diferències en el marcador eren diminutes, amb curts avantatges tant pel Menorca com pel Joventut. Tot això va canviar a partir de l'entrada dels "HOME BOYS". Un equip format per Franch, Jelinek, Tomàs, Flis i Norel va revolucionar el partit després d'un inici amb ànsia dels jugadors de fora i un 12 a 19 al marcador. Robinson va tornar a mostrar que el tir exterior no es el seu punt fort i que l'hi cal controlar més el tempo del partit, però també va demostrar fermesa defensiva i unes mans de carterista del Bronx, d'on és ell. Va jugar més que Franch.

Franch va portar el ritme del partit com va voler, a ritme de la seva batuta, instantàniament, el joventut va inculcar un 8-0 al Menorca, tot posant-se davant 20-19. Va ser llavors quan els de ses illes van notar la falta de centímetres de Jakim Donaldson, cosa de la que se'n va aprofitar Will Mcdonald amb 13 punts, cosa que va ampliar la diferència al marcador a l'intermig de 42-33.

A l'inici de la represa, Limonad anotava un tir de 6,75 que posava emoció al partit un altre cop, cosa que va fer que l'asseguessin. Les defenses alternatives de Pepu confonien als menorquins, que perdien moltes pilotes, 22 perdudes per 6 recuperades . La diferència es va mantenir entre 6 i 8 punts, amb la penya sempre per davant, i el menorca no donava senyals de voler endur-se el partit, en part pel cansament dels seus 10 jugadors. Tot i això, una falta antiesportiva de Mcdonald, donava ales als Balears, posant el 64-60 a l'electrònic. L'atac següent el menorca va perdre la pilota, tot perdent la opció de posar-se a un o dos punts.

Va ser llavors quan franch va treure un contratac amb un 2+1. Huertas replicava des de l'altre banda tot posant el 67-65 i Pere Tomàs el contrarrestava de la mateixa manera, amb un tir de 6,75.
Llavors el partit va tenir un convidat que havia estat a l'espectativa fins llavors. El canadenc Carl English va agafar el fusell, va apuntar a cistella i va clavar tres triples consecutius sense pressió.
Una diferència que és més gran que la igualtat que va regnar durant 30-35 minuts. Al final victòria per 91 a 73 i bona imatge que dona el joventut, amb un equip on tots els jugadors donen la cara. Trias comença a ser el de la copa del rei, Mcdonald continua sorprenent-me, Hosley va anar a per totes i va forçar un parell de faltes en atac, Norel va demostrar fonaments i fins i tot Flis va donar mostres de caràcter i ganes de fer quelcom aquest any. Tot i això, es nota una falta d'acoblament que fa que hi hagi errades en defensa. També comentar les decisions arbitrals, que no van decantar la balança però que van tenir un protagonisme indesitjat la primera meitat amb una diferència de faltes en contra dels verd i negres aclaparadora.

Cliqueu a la paraula ESTADÍSTICA, per veure la estadística del partit complerta.

Cal comentar, que el que més m'ha agradat del partit és que la pedrera ha donat un plus de caràcter que els de fora han sabut interpretar i s'han encomanat de les ganes de guanyar que te qualsevol jugador sortit de les pistes annexes de l'olímpic. Tenim un equip curt, on la tècnica no és el que sobra més, però a vegades, cal ser un equip per guanyar al rival. El que està clar és que la penya no és la mateixa que l'any passat, que era Tucker + 4. Aquest any juguem tots per tots i cada partit té un jugador o dos destacats, diferents cada jornada. M'il·lusiona.

A continuació us deixem amb un resum fet pels companys d'acb. Felicitats per la victòria i força penya!